Entorn

Si vols donar un tomb i conèixer el Poble, si vols fer una caminada, si vols anar amb bicicleta, si vols observar el paisatge, si vols escalar …si vols fer turisme rural a Alt Camp, Tarragona.

Aquí trobaràs informació i si vols, nosaltres et podem ajudar.

Església Romànica de Sant Ramón

Temple romànic construït a principis del segle XIII. Primer, es va dedicar a Santa Maria; després, a la Mare de Déu del Roser i, als inicis del segle XX, a Sant Ramon de Penyafort. L’any 1951 va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional. Cal destacar-ne la portalada, de gran riquesa escultòrica; la rosassa, que dóna llum a l’interior, i l’escala de cargol per la qual s’accedeix a la teulada. De forma periòdica s’hi organitzen concerts d’orgue. Aquest és neogòtic, originari de la Capella del Col·legi Notre-Dame (Bèlgica), datat el 1876 i adquirit el 1988.

El Carrer Major

Tot passejant pel carrer Major (conegut com “la Vila”), podrem observar els portals medievals que tancaven la vila closa i diverses cases pairals i portalades de pedra. Al llarg del carrer es conserven algunes façanes amb esgrafiats geomètrics dels segles XVII i XVIII, com les de cal Rubinat, cal Llovereta, cal Rosell o cal Mitger.

Església de Santa María

Temple barroc de finals del segle XVIII, amb façana decorada i un gran campanar de planta quadrada i torrassa octogonal amb balustres. La llinda de la portalada presenta un gran escut del poble. És l’Església Parroquial del municipi.

La Fàbrica

Complex industrial que acull la fàbrica, la xemeneia, la casa dels senyors, la bassa i els terrenys de la fàbrica tèxtil “Martí, Llopart i Trenchs” la qual, construïda al Pla l’any 1916, va donar feina a moltes persones del poble i dels voltants fins el 1998. Al seu recinte, parc públic, cal destacar-ne la bassa de grans dimensions (100 x 60 m) que acull activitats lúdiques, com passejades en barques per la Festa Major. Avui dia tot el complex pertany a l’Ajuntament, que habilita els espais per a seva utilització, com el Centre d’Interpretació del Textil i Museu Agrícola.

Ermita de Sant Ramón

A poc més de dos quilòmetres del poble, a tocar amb el terme de Figuerola, hi trobem les restes de l’antiga ermita de Sant Ramon i una font molt apropiada per fer-hi una parada i refrescar-se. L’ indret és un mirador esplèndid des d’ on admirar tota la plana de l’Alt Camp i del Tarragonès.

Si us agrada l’escalada , podeu trobar varies vies equipades i de diferents dificultats, a les parets del costat de la Font, al Peny.

Els Aiguamolls

Els aiguamolls del Pla, únics a la comarca, es troben al darrera de les fàbriques del polígon. Són parada de nombrosos ocells (entre ells, importants espècies protegides) i espai privilegiat per poder-los observar. La seva aigua prové de la depuradora d’aigües residuals. A prop s’hi ha rehabilitat el Corral de Cal Branca, un espai concebut com a punt de trobada, d’estudi i d’ acollida dels seus visitants.

Ruta Excursionista “Un tomb pel terme, passejant pels Camins Rals”

Ruta excursionista senyalitzada que proposa, en un recorregut de 15’7 km, un passeig per alguns dels camins rals del municipi i passa, també, per la ruta de la pedra seca. Aquest sender local comença a l’església romànica.

Ruta de la Capona – De les barraques de pedra seca

El terme del Pla, i concretament la zona de les Planes, concentra moltes construccions de pedra seca, edificacions que desafien el pas del temps. Són el testimoni d’una època passada: La pedra com a únic material per separar finques, per traçar camins, per proporcionar recer, per aprofitar l’aigua, per fer el màxim amb el mínim. La Ruta de la Capona permet descobrir un entorn, un passat i un patrimoni magnífics i sorprenents, tot mostrant al visitant l’art de la pedra i la bellesa de l’ indret. Al llarg de poc més d’un quilòmetre i mig, en un camí planer, trobem barraques, cossiols, arneres, marges i amagatalls. L’itinerari es pot realitzar tant a peu com amb bicicleta. Un tram d’aquest coincideix amb el GR-175 de la RUTA DEL CISTER i amb el sender local “Un tomb pel terme, passejant pels camins rals”. La Ruta, que es va posar en marxa l’any 2002, ha rebut ja centenars de visitants, provinents de diversos indrets del país. Va ser ruta de cloenda de les Jornades Europees de Pedra Seca de la Universitat Rovira i Virgili (juliol 2002) i va rebre el Premi a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural de l’ Institut d’Estudis Vallencs (2002). Valorar i conèixer la importància d’aquestes edificacions és el millor reconeixement a la pagesia, a moltes mans anònimes que van fer possibles aquestes veritables obres d’art, admirables per la seva tècnica i bellesa.

1. Barraca de l’era de la Capona. Interessant barraca de casella d’un sol cos. Presenta una faixa de pedres al rastell, paravents a banda i banda i una cisterna caiguda. Al davant hi trobem l’antiga era.
2. Barraca de la Capona. Important conjunt constructiu que consta de tres cossos, amb una entrada de carro, una estança i un annex. Dissenyada en forma d’ “L”.
3. Cossiol de la Capona. Estructura irregular situada a peu del camí, utilitzada per a l’aprofitament de l’aigua i per emmagatzemar-hi pedra. L’obertura d’entrada és un curiós arc triangular.
4. Arneres. Les trobem en un marge formant sis cubículs repartits en una llargada de deu metres, en els quals es col·locaven les arnes de les abelles per a la producció de mel.
5. Barraca de l’Augé. Magnífica barraca circular amb una corona de pedra que l’emmuralla. Cal destacar-ne el seu espectacular portal i la figuera de davant.
6. Barraques de cal Grauet. Interessant conjunt de dues barraques d’una estança i d’un cossiolet situats en la mateixa finca i en un rodal d’uns pocs metres.
7. Cossiol del Soleta. Construcció destinada a l’aprofitament de l’aigua de la pluja i alçada damunt d’un rocallís. Té quatre arcades que arrenquen d’una columna central i descansen directament sobre les parets. Compta amb dues obertures. Destaca per la seva construcció i arquitectura.
8. Barraca de les oliveres. Admirable barraca composta, de la qual cal destacar-ne la posició vertical de les pedres i el caramull, pedra de coronació, del cos principal.